Ens plau convidar-vos a les jornades "L'educació: un dret vulnerat a Palestina" que es celebraran els dies 4 (tarda) i 5 de Març al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya (Edifici A3, Aula Màster).

Les jornades es dividran en quatre blocs temàtics: 1) Conferència inaugural; 2) Educació i conflicte; 3) Boicot, desinversions i sancions; 4) Campanyes i convenis.

S’ha enviat aquesta carta als clubs de basquet arreu de l’Estat espanyol. S’adjunta un PDF d'aquesta carta, així com d'una versió més llarga que s’ha enviat a la premsa.

Després de la passada ofensiva militar israeliana contra la Franja de Gaza el passat desembre/gener del 2008/2009, amb bombardejos diaris a pobles i ciutats prèviament bloquejades i assetjades, grups de solidaritat amb Palestina, així com grups sensibilitzats amb la causa dels drets humans s’han afegit a la Campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS en sigles en anglès) a l’estat d’Israel seguint la crida feta al 2005 per més de 170 organitzacions representatives de la societat civil palestina.

Aquesta crida neix després de veure com l’estat d’Israel, creat al 1948 en base a la colonització i la neteja ètnica ha anat ocupant cada cop més terres palestines i ha sotmès la seva població a un règim de segregació racial molt pitjor que el règim sud-africà, i després de veure la impunitat total que li ha conferit la comunitat internacional mentre vulnera sistemàticament els drets humans.

Israel envia els seus músics, artistes i estrelles de l’esport arreu del món com ambaixadors de facto per a obtenir una bona imatge i legitimar l’ocupació i la seva política racista. Entenem que el Maccabi de Tel Aviv és “ambaixador” d’Israel i mereix el mateix tracte que va rebre la selecció nacional de rugby Springboks de Sud-àfrica durant els anys que va ser objecte de boicot. Es va aconseguir que aquest equip no pogués jugar fora de casa i molt poques seleccions van voler visitar el país africà. Al 1960 Sudàfrica va ser expulsada de la Commonwealth i al 1972 va quedar exclosa dels Jocs Olímpics de Munich. El boicot esportiu avalat per l’Assemblea de les Nacions Unides, els boicots econòmic, acadèmic, turístic i d’armament, les sancions imposades per la ONU i les pressions internacionals contra el govern de Pretòria van afavorir un canvi de govern no violent.

Tal i com es va fer en la lluita contra l’apartheid sudafricà, el Boicot a Israel s’utilitza en tots els fronts per a forçar la dissolució d’un règim de segregació racial, per a posar fi al continus atacs militars sobre els territoris ocupats, i per a reclamar d’una vegada per totes la fi de l’ocupació.

Per això, els grups de solidaritat amb Palestina i de defensa dels Drets Humans que donem suport a la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions contra l’estat d’Israel, declarem l’equip de bàsquet israelià Maccabi Tel Aviv “non grat” a les seves visites a l’Estat espanyol.

És un deure moral de tota organització i de tota persona sensible a la causa dels Drets Humans no restar impassible davant d’aquesta barbaritat, així que utilitzem el Boicot com a eina per a combatre-la. En el cas de l’equip del Maccabi, el Boicot esportiu, perquè dins d’aquesta injustícia consentida els esdeveniments culturals també son utilitzats. Segons Illan Pappe, historiador israelià exiliat a Gran Bretanya, “l’enfocament de la cultura i la vida acadèmica com a entitats diferents de l’exèrcit, l’ocupació i la destrucció és moralment corrupta i lògicament caduca”.

En aquest sentit demanem el Boicot a l’equip de bàsquet israelià Maccabi Tel Aviv, considerant-lo com “ambaixador cultural” de l’Estat d’Israel, i seguint la crida feta des de la societat palestina: “aquestes mesures punitives no violentes s’haurien de mantenir fins que Israel compleixi la seva obligació de reconèixer el dret inalienable del poble palestí a l’autodeterminació i acati completament els preceptes de la legislació internacional a través de:

1. La fi de l’ocupació i colonització de totes les terres palestines i el desmantellament del Mur;
2. El reconeixement dels drets fonamentals dels ciutadans àrabs d’Israel per a una igualtat completa;
3. Respectant i promovent els drets dels refugiats palestins a tornar a les seves cases i propietats tal i com estipula la resolució 194 de les Nacions Unides”.

Signen:
Red Solidaria contra la ocupación de Palestina
Plataforma Aturem la Guerra
Xarxa d’enllaç amb Palestina

Documents adjunts:

Maccabi_Carta_clubs i federacio.pdf
Carta_Maccabi premsa.pdf

La guerra de Gaza desatada el invierno pasado pasa factura política y diplomática a Israel. Sólo hace cuatro años, la noticia de que una institución académica impulsaba un boicot contra una universidad hebrea no era más que un aislado pie de página. Desde hace un año, las iniciativas para deslegitimar las decisiones bélicas israelíes florecen como hongos en los países occidentales, y el fenómeno adquiere notoriedad paulatinamente: los líderes israelíes afrontan ahora querellas criminales y órdenes de detención con frecuencia creciente. Aunque ningún Estado de la UE apuesta por un drástico boicot a Israel, las demandas ante sus tribunales fuerzan a dirigentes como Tzipi Livni, jefa de la oposición, a cancelar un viaje a Londres para pronunciar una conferencia. Los preocupados gobernantes israelíes recurren a la presión diplomática feroz ante cada episodio judicial en Europa.

Livni, que suspendió su partida el domingo a última hora, integraba la cúpula de los dirigentes que decidieron el brutal ataque a Gaza el invierno pasado, una guerra en la que se cometieron crímenes de guerra, a juicio del juez surafricano Richard Goldstone, al que han llegado a tildar de "nazi" desde el partido que dirige el Gobierno, el derechista Likud. Murieron 1.400 palestinos, la gran mayoría de ellos civiles, en los 23 días de una ofensiva aérea, terrestre y marítima que el Gobierno israelí rechaza investigar mediante una comisión independiente, lo que abortaría un eventual juicio en el Tribunal Penal Internacional. "Israel debe hacer lo que es adecuado para Israel, a pesar de los juicios, declaraciones y órdenes de detención. Es la obligación del liderazgo. Adoptaría (de nuevo) cada una de mis decisiones", ha afirmado la ex responsable de Exteriores.

No está sola. El viceprimer ministro Moshe Yaalon; el ex jefe del Estado Mayor y ex ministro de Defensa Saúl Mofaz, y el titular de Defensa, Ehud Barak, se hallan en situación similar a la de Livni, ya sea por motivo de la guerra de Gaza o por otros asesinatos de jefes militares palestinos ordenados en los últimos años y en los que también perecieron civiles.

Las organizaciones palestinas -conscientes de que acudir a los tribunales israelíes cuando de agresiones del Ejército se trata es pedir peras al olmo y de que a la Autoridad Palestina le cuesta horrores defender los procesamientos en los tribunales internacionales- se aferran a la legislación de varios países europeos que permite la imputación por crímenes de guerra o crímenes contra la humanidad, independientemente del lugar en el que se perpetraron y de la nacionalidad de sus autores. A este respecto, el Ministerio de Exteriores israelí, alérgico a cualquier injerencia en sus asuntos internos, se permitió conminar al Gobierno de Londres a iniciar reformas legislativas con tono amenazador. "Rechazamos esta cínica decisión legal contra Livni que fue iniciada por elementos radicales. Si el Reino Unido no enmienda inmediatamente la ley que permite las órdenes de detención contra funcionarios israelíes, las relaciones entre nuestros países sufrirán". Otros países, como España, ya han procedido a modificar la legislación para evitar que jefes militares o políticos israelíes puedan ser juzgados en territorio español.

Las relaciones entre Tel Aviv y Londres ya sufrieron el 10 de diciembre. El Ejecutivo de Gordon Brown recomendó entonces a los comerciantes británicos que etiquetaran claramente los productos elaborados en las colonias de la Cisjordania ocupada para que el consumidor conozca el origen de la mercancía. "Esto es una capitulación ante los palestinos y las organizaciones pro-palestinas que daña el proceso de paz en Oriente Medio en una coyuntura crítica...", afirmó aquel día Yossi Levy, alto funcionario de la diplomacia israelí. Es el argumento empleado hasta el aburrimiento por un Ejecutivo que torpedea la reanudación de las negociaciones.

La cancillería israelí insiste tras el asunto Livni: "Si los líderes israelíes no pueden visitar el Reino Unido de manera honorable, ello será un obstáculo real al deseo británico de asumir un papel activo en el proceso de paz". Es el mismo ministerio cuyos funcionarios echan pestes de la implicación de los países europeos en el conflicto con los palestinos. El Foreign Office trató de calmar ánimos. "El Reino Unido está decidido a hacer todo lo posible para promover la paz en Oriente Medio y para ser un socio estratégico de Israel. Para eso los líderes israelíes deben poder visitar el Reino Unido para conversar con el Gobierno. Observamos urgentemente las implicaciones de este caso", reza el comunicado.

Israel pierde prestigio a ritmo acelerado. Sus vínculos con los países árabes no van más allá de una paz gélida con Jordania y Egipto, por mucho que los islamistas -El Cairo se ha sumado entusiasmado al asedio de la Gaza gobernada por Hamás- sean el enemigo común. No es un problema acuciante para Tel Aviv. Más preocupante es el deterioro de las relaciones con Turquía, el único país musulmán que ha suscrito un acuerdo de cooperación militar con Israel y que meses atrás vetó la participación del Ejército israelí en unas maniobras conjuntas. Los turistas israelíes apenas visitan Estambul y las playas del Egeo, uno de sus destinos favoritos. Y peor es el ambiente que se respira cuando hace su aparición un líder hebreo en foros académicos, incluido los de Estados Unidos. El ex primer ministro Ehud Olmert, principal responsable de la invasión y del bloqueo a Gaza, soportó este otoño interrupciones al grito de "asesino" en universidades estadounidenses.

En Europa, se suceden los llamamientos al boicot de Israel, un fenómeno que cobra vigor y que provoca reacciones airadas del Ejecutivo hebreo. El Gobierno noruego decretó recientemente que los fondos de pensiones desinviertan en algunas empresas israelíes del ramo militar. En los últimos meses, universidades noruegas, sindicatos franceses y británicos reclaman el boicot a los profesores y productos israelíes. Las relaciones con Suecia están bajo mínimos tras la propuesta de Estocolmo de que la UE respalde Jerusalén Este como capital de un Estado palestino y después de que Israel tildara, indirecta pero nítidamente, a Suecia de irresponsable y poco razonable. Los ataques verbales a los deportistas se suceden en las canchas. Más allá de un puñado de activistas, catedráticos y periodistas israelíes, que reclaman el boicot al estilo surafricano para doblegar la intransigencia de los Ejecutivos israelíes, la población se adhiere al discurso oficial.

"Prolongamos la ocupación; encubrimos lo que sucedió en Gaza; escondimos lo acaecido en la segunda guerra de Líbano; construimos más y más en los asentamientos; siempre engañamos a todos... El mundo está empezando a hacerse preguntas y a perder la paciencia. Ya hemos sido juzgados en rebeldía", escribía pocas semanas atrás el periodista israelí Gideon Levy.

Grups propalestins preparen un nou boicot a la cantant israeliana Noa a Sant Cugat

| Es manifestaran davant del recinte i no es descarten accions individuals dins la sala | Els promotors de la protesta acusen Recoder de tenir simpaties sionistes

Jaume Clotet, pel diari Avui

La polèmica que va envoltar l'actuació de la israeliana Noa durant la darrera Diada Nacional no ha desanimat els moviments propalestins, que preparen una nova acció contra la cantant. En aquesta ocasió, l'escenari del boicot serà Sant Cugat del Vallès, on està previst un concert de la intèrpret al Teatre Auditori el dia 26 de novembre.

En aquesta ocasió, les accions de protesta les lidera el Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC), en col·laboració amb altres grups com la Xarxa d'Enllaç amb Palestina i Boicot Preventiu. Segons un membre del CASC, "Noa no és la millor persona" per fer un concert a Sant Cugat perquè "es va posicionar a favor dels bombardejos israelians contra la Franja de Gaza durant les operacions militars de fa deu mesos. L'objectiu de la protesta és, segons la mateixa font, "visualitzar el conflicte israelià".

Dimarts passat, dia 3 de novembre, l'Ateneu de Sant Cugat va acollir la primera reunió dels grups propalestins per tal d'organitzar la protesta contra Noa. La idea dels promotors del boicot és organitzar una manifestació a la porta del recinte, tot i que oficialment s'exclouen accions dins una vegada comenci el concert. En tot cas, Mota va deixar clar que "es donarà la llibertat d'actuar dintre del teatre per si algú ho considera adient".

Els organitzadors de la protesta també demanaran el boicot als productes comercials israelians, tal com han fet altres vegades.

Avís a Lluís Recoder

Però l'objectiu de la protesta va més enllà de la cantant Noa, i els seus promotors també volen donar "un toc d'atenció" a l'alcalde de la ciutat, Lluís Recoder. Segons Mota, "el nostre alcalde té simpaties sionistes", raó per la qual va dir que "volem que sàpiga que no tot Sant Cugat pensa igual que ell". Es dóna la circumstància que el Teatre Auditori és un equipament públic.

L'actuació de Noa està prevista en el marc dels actes del Dia Internacional contra la Violència de Gènere. La cantant té previst presentar al públic català el seu nou disc Genes and jeans, que recull un total de 17 cançons.

Article complet http://paper.avui.cat/politica/detail.php?id=874

http://current.com - Les accions segueixen als EUA i ahir 11 d’octubre a Londres.

Un grup d’activistes varen retirar productes de les prestatgeries  del supermercat Sainsbury del carrer Cromwell de Londres, per a denunciar la venda de productes Israelians i dels Assentaments il·legals,  a Sainsbury i altres cadenes importants de supermercats al Regne Unit. Ací hi ha un “link” al vídeo de la seva acció: 

 http://www.facebook.com/l/3f935;current.com/items/91154940_boycott-settlement-goods-protest.htm

(Encara que el vídeo no estigui traduït, les imatges parlen per si soles).

Traducció: M.M. de Comunitat Palestina