El model de boicot que cal aplicar a Israel és clarament el del cas de Sud-àfrica. La lluita es dirigí contra els governs, per una banda, i directament contra les empreses que feien negocis amb Sud-àfrica, per l'altra.

Hi hagué protestes i manifestacions demanant que s'apliqués un embargamnet d'armes. La pressió sobre les empreses consistí en desemmascarar les que tenien interessos a Sud-Àfrica i fer boicots als seus productes, juntament amb manifestacions, protestes en les assemblees d'accionistes i moltes altres accions.

A conseqüència d'aquesta pressió, el 1987 el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va imposar sancions limitades a Sud-àfrica. El seu impacte fou certament limitat, ja que els grans poders -principalment el Regne Unit i els EUA- trobaren camins per esquivar-les (com donar armes, ensinistrament militar i petroli a Israel perquè proveís el règim sud-africà). Tot i així, durant els anys vuitanta les grans corporacions començaren a trencar els vincles amb Sud-àfrica, pressionades per la protesta que ocasionaren. De cop i volta, la continuació de l'Apartheid suposava un fort cost econòmic.

Això es va combinar amb un altre tipus de pressió: el boicot cultural i l'aïllament social. Sud-àfrica va ser expulsada de les competicions esportives internacionals, les organitzacions professionals i acadèmiques no cooperaven amb les associacions sud-africanes, hi havia un boicot a les conferències i els actes culturals... Tot hi ajudà. Sud-àfrica fou forçada a canviar.

L'únic camí que tenim per pressionar Israel perquè canviï és la protesta de la gent arreu del món a través de tots els tipus de boicot.

Tanya Reinhart

Hi ha més d'una vintena d'acords i convenis bilaterals entre l'Estat espanyol i Israel per afavorir els intercanvis comercials i tecnològics entre empreses dels dos països,  com l'Acord de Cooperació per a la Investigació i el Desenvolupament Industrial de 1993, l'acord de licitacions públiques, que permet la participació d'empreses israelianes en licitacions d'institucions públiques espanyoles, o el conveni per evitar la doble imposició.

Les relacions comercials entre la Unió Europea i Israel
{xtypo_rounded_right2}Consulta el document en Català i en Castellano{/xtypo_rounded_right2}
La Unió Europea és el principal proveïdor comercial d'Israel. El 40% de la importacions israelianes vénen de la Comunitat Europea (primer proveïdor al nivell mundial) i el 30 % de les exportacions d'Israel estan destinades a Europa (que és el segon client més gran d'Israel).

Des de 1990 fins al present, en el marc de l'Associació Euromediteranea i de l'Acord de Lliure Associació, les importacions i exportacions entre les dues parts han triplicat . Avui dia, la cooperació entre la UE i Israel es tradueix en nombrosos acords.

Les relacions comercials entre Espanya i Israel

Des que en 1986 el govern del PSOE decidís formalitzar les relacions diplomàtiques de l'Estat espanyol amb Israel, les relacions econòmiques i comercials bilaterals no han fet més que augmentar. L'estat espanyol s'ha convertit en menys de 15 anys en el desè primer soci comercial d'Israel (darrere d'EUA, Bèlgica, Alemanya, Gran Bretanya, Itàlia, Suïssa, Holanda, França, Japó i Hong Kong).

Israel exporta a Espanya principalment productes relacionats amb la seva indústria química, fertilitzants, llavors, maquinària agrícola i de rec, productes plàstics, productes relacionats amb la indústria de les telecomunicacions i de software, equipament medico, etc.

És significatiu conèixer que algunes de les empreses de l'Estat espanyol reben assessorament i tecnologia mitjana i punta israelià relacionades amb la irrigació o la dessalinització d'aigües (especialment a les zones d'Andalusia, Múrcia - on 40% de les àrees cultivades es reguen amb sistema israelià de degoteig- i Llevant o les Illes Canàries - amb els seus 55 plantes dessaladores de producció israeliana). Dades: ambaixada Israel

Des dels anys 80 fins a l'actualitat, l'estat espanyol ha intensificat la firma d'acords i convenis bilaterals amb Israel fins a la vintena (es destaca especialment l'Acord de Cooperació per a la Investigació i Desenvolupament industrial signat en 1993)

La cooperació entre la Unió Europea i Palestina

La UE és el primer proveïdor de fons per al desenvolupament palestí. De 1994 al final del 2002, la UE va invertir aproximadament mil milions d'euros en donacions i préstecs però 500 milions d'euros en aportacions a l'ACNUR. Per al mateix període, l'ajuda bilateral dels estats membres aquesta estimada a uns 2.5 mil milions d'euros . En 2002, segons l'opinió del Banc Mundial, els danys físics que les operacions de l'exèrcit israelià havien ocasionat a la infrastructura i les institucions palestines s'elevaven a uns 300 milions de dòlars dels quals la meitat dels danys corresponen a la ciutat de Naplus i al camp de refugiat de Jenín.

El febrer del 2002, la Comissió Europea, branca executiva de la UE, va calcular que els danys causats pels atacs israelians en projectes palestins finançats per la UE, incloent l'aeroport i el port de la Franja de Gaza, l'oficina d'estadística palestina i la corporació de radiodifusió ascendien a 17 milions d'euros.

La UE diu estar "seriosament preocupada per la destrucció de la infraestructura palestina i d'altres instal·lacions que ajuden als palestins en el seu desenvolupament econòmic, social i humanitari i són finançades per la Unió Europea i altres donants. La Unió Europea urgeix al Govern d'Israel que posi fi a aquesta pràctica i es reserva el dret a exigir reparacions en els recintes adequats" (28 de gener 2002, sessió 2406 del Consell- Assumptes Generals)

El any 1997, la Unió Europea va signar amb l'OAP un acord similar (Acord provisional d'associació CCE-OAP) al signat amb Israel. No obstant això la seva execució gairebé és impossible ja que totes les exportacions palestines han de transitar per Israel. Perquè aquest acord pogués funcionar, el bloqueig del territori palestí per part d 'Israel, hauria de finalitzar.
L'ACORD EURO MEDITERRANI

En el terreny econòmic, la UE i Israel van signar en l'any 1995 (l'Acord Euromediterrani d'Associació que va entrar en vigor el juny del 2000) amb la finalitat d'augmentar el diàleg polític, la cooperació econòmica i el desenvolupament del lliure comerç entre les dues parts.

Aquest acord estableix que:

Preveu que un Consell d'associació, compost per representants de les dues parts, ha de vigilar la seva bona aplicació. No obstant això, aquest acord té clàusules que són sistemàticament violades:

Israel viola contínuament la legalitat internacional i els Drets Humans. Des de l'any 1967, Israel ocupa il·legalment Jerusalem Est, Cisjordània i la Franja de Gassa sotmetent al poble palestí a viure sota setge.

Des d'aleshores, els successius governs israelians duen a terme una política de neteja ètnica (colonització de terres, restricció de moviments, destrucció d'habitatges, política d'apartheid, construcció del mur) caracteritzada per la contínua violació del Dret Internacional i les resolucions de l'ONU.

La regla d'origen (art. 83) que exclou del camp de l'acord tot producte que provingui dels territoris ocupats. Avui dia, Israel exporta a Europa productes fabricats en les seves colònies beneficiant-se fraudulentament d'un règim preferèncial .

En efecte, l'acord limita el seu camp d'aplicació al territori de l'Estat d'Israel (art. 83: "El present Acord serà aplicable, d'una banda, als territoris en els quals s'apliquen els Tractats constitutius de la Comunitat Europea (...) i, per una altra, en el territori de l'Estat d'Israel"). Deixar que Israel inclou els seus assentaments il·legals com a part del territori de l'Estat, induiria que la comunitat no compleix la seva adhesió a:

La Comissió al sospitar "en particular que s'estan exportant a la Unió Europea com si fossin originaris d'Israel productes originaris en realitat de Cisjordània o de la Franja de Gassa o bé de les implantacions israelianes en Jerusalem Est, en les Altures del Golan, a Cisjordània o en la Franja de Gassa" va publicar un "Anunci de la Comissió als importadors" en el Butlletí Oficial de novembre de 2001 que declarava als importadors que seguir important aquests productes podria conduir a una "custom debt" (deute duanera) amb la finalitat de preservar la responsabilitat legal i financera de la Unió Europea. Així, "recomana als importadors europeus i autoritats duaneres dels Estats membres que prenguin mesures de precaució en forma de dipòsit de garantia".

El Parlament Europeu recentment (10 d'abril de 2002) ha adoptat una resolució en la qual demana al Consell i a la Comissió Europea de suspendre l'Acord d'Associació Euromed . Aquesta resolució ha quedat en paper mullat al no donar compliment, el dia d'avui, a tal resolució ni el Consell ni la Comissió Europea.

Conclusions

Com conclusions d'allò abans citat i en línia amb les nombroses crides que s'han fet fins ara tant al nivell espanyol com europeu, sol·licitem fermament la suspensió de l'Acord d'Associació entre la Unió Europea i Israel.

Pide al Consejo y a la Comisión que convoquen urgentemente el Consejo de Asociación UE-Israel con objeto de trasmitir su posición al Gobierno israelí pidiéndole que cumpla con las últimas resoluciones de las Naciones Unidas y reaccione positivamente a los actuales esfuerzos de la Unión Europea por encontrar una solución pacífica al conflicto; pide a la Comisión y al Consejo que, en este contexto, incluyendo la suspensión del acuerdo de Asociación Euromediterráneo UE-Israel


{xtypo_alert}Document recollida signaturas per la suspensió de l'Acord Comercial amb Israel{/xtypo_alert}

L'empresa Eden Springs (Mei Eden, en hebreu) està implantada a Katzrin, als Alts del Golan. Els Alts del Golan és un territori de sobirania siriana que les forces israelianes ocupen des de la Guerra dels Sis Dies, el 1967. Amb aquesta ocupació, Israel ha expulsat més de 120.000 persones d'aquestes terres (la majoria habitants sirians, però també refugiats palestins). Al mateix temps, Israel ha destruït dues ciutats, 133 pobles i 61 granges. Despés d'aquesta devastació, només resten 6.396 habitants en sis pobles.

Com en el cas de Cisjordània, la Franja de Gaza i Jerusalem Est, la retirada de les forces israelianes i el desmantellament de les colònies és una precondició per a qualsevol acord de pau en el conflicte del Pròxim Orient. Comprar a les empreses instal·lades als Alts del Golan reforça la colonització d'aquestes terres i, per tant, perjudica la busca d'un procés de pau just a la zona

En el cas de les empreses comercialitzadores d'aigua, s'hi afegeix el robatori: És prou coneguda l'espoliació israeliana dels recursos hídrics dels territoris àrabs, inclosos els dels Alts del Golan.

{xtypo_alert}No compreu aigua a l'empresa Eden!{/xtypo_alert}

• Octaveta campanya boicot a Eden en pdf (català)
• Octavilla campaña boicot a Eden en formato pdf (castellano)